La mort de l’home quedarà sense responsables perquè el parricida confés té un eximent per trastorn mental
El 8 de juny del 2019, enmig d’un brot psicòtic, l’Ismael va matar el seu pare a ganivetades i va cremar el pis per esborrar-ne les proves. Però no va ser culpa de l’Alba. El jurat popular que durant un mes ha jutjat aquesta dona acusada d’haver incitat el seu amic a cometre un parricidi l’ha exculpat de tota responsabilitat. No creu que només fos cosa seva idear el món irreal on l’Ismael va acabar sumit, pensant fins i tot que tenia bessonada amb una nòvia virtual i que formava part d’una unitat d’elit que ajudava els Mossos d’Esquadra a lluitar contra una màfia que havia captat també el pare del noi. I, en tot cas, considera que aquest univers paral·lel no va ser el detonant que va portar l’home a cometre el crim. El jurat dona validesa a la tesi de la defensa de l’Alba i creu que ella i el seu exnòvio (amic del parricida confés) van enganyar l’Ismael, però “com un joc de nens” i no per estafar-lo ni perquè acabés matant el seu pare, com consideren les acusacions.
D’aquesta manera, la mort de l’home quedarà sense responsables, ja que el parricida confés no complirà condemna per l’assassinat, perquè tant les defenses com les acusacions estaven d’acord des d’un principi en concedir un eximent a l’acusat pel trastorn que patia en el moment dels fets. Això sí, el processat haurà de continuar en tractament psicològic gairebé de per vida, sigui dins d’un centre o en llibertat, una cosa que s’haurà d’acabar definint a la sentència del cas, que ara haurà de redactar la jutge partint del veredicte emès pel jurat.
Les acusacions sempre han considerat que l’Alba va crear un món paral·lel per a l’Ismael amb l’objectiu d’estafar-lo: asseguren que el va “aïllar” del seu entorn fins al punt de fer-li creure que tant el personatge de la Júlia, la seva suposada nòvia virtual, com la unitat parapolicial eren reals i que el seu pare, captat per la suposada màfia, suposava un perill per a la seva família. Finalment, mantenen, li va donar l’ordre perquè el matés: “Em va dir que li clavés un ganivet al coll” , va assegurar l’Ismael al judici. Però el jurat dona validesa a les proves psicològiques presentades per la defensa de l’Alba i considera que la dona “pot mentir”, però no té “la suficient capacitat mental” per idear un pla per controlar el seu amic, estafar-lo i convertir-lo en un titella al seu servei, com plantejaven les acusacions. “Per les seves capacitats cognitives pot mentir, però per induir o manipular de manera completa amb previsió i planificació no té aquestes capacitats”, assegura el jurat, que veu l’Alba com una persona simple, que només “es mou des d’un fet concret”.
De fet, els membres del tribunal popular consideren que “l’engany és de l’Ismael als seus pares per poder disposar de diners”. El veredicte desestima que l’Alba “tingués voluntat de lucrar-se” a pesar del fet que els 7.895 euros que l’Ismael va demanar als seus pares per a suposats cursets d’informàtica van acabar a la butxaca de la noia. Com que el jurat descarta l’estafa, també desestima la idea que aquest món imaginari portés l’Ismael a matar el seu pare. En aquest punt, el jurat té en compte els missatges que s’intercanviava l’Ismael amb la Júlia, el personatge virtual darrere el qual s’amagava l’Alba, segons ella mateixa ha confessat. “Els missatges on surten les paraules mort i matar sorgeixen de l’Ismael, no es troben missatges en què l’Alba extorsionés l’Ismael o l’induís a matar el seu pare”, conclou el jurat. El veredicte ha descol·locat les acusacions i el mateix parricida confés: “Ho sento per la seva propera víctima”, deia l’Ismael a Europa Press a la sortida de l’Audiència de Barcelona.
Montse Riart
Diari Ara, 21 d’octubre de 2022